Ruta: IES MVM

Ruta IES MVM

INTRODUCCIÓ :

Sant Adrià de Besòs és una ciutat (des de setembre de 2002, abans era poble) que pertany a la comarca del Barcelonès. La comarca del Barcelonès està formada per Barcelona (capital de Catalunya, també anomenada cap i casal i en altres llocs Ciutat Comtal), Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, i Santa Coloma de Gramenet.Aproximadament, Sant Adrià limita al nord amb Badalona, a l’oest amb Santa Coloma i Barcelona, al sud amb Barcelona i a l’est amb la Mar Mediterrània.

De totes les poblacions del Barcelonès, Sant Adrià de Besòs és la més petita amb una extensió de tan sols 3,87 quilometres quadrats. A més a més, està a punt de rebre el premi al terme municipal més urbanitzat de Catalunya, ja que fins i tot gairebé tenim urbanitzat el riu.

Per sort, encara ens queden tres bons parcs (Besòs, Litoral i de la Ribera).

1.LA PLAÇA DE LA VILA (E3):Es va remodelar el 2007 amb l’objectiu de millorar el terra i treure una font. S’utilitza per festes majors, petits mercats, fires, jocs infantils, cinema a la fresca i balls populars. Davant de la plaça de la vila trobem un edifici molt important per a la comunitat adrianenca i on podem trobar l’Ajuntament amb els seus serveis municipals. Just darrera d’aquest edifici trobem el Centre d’Atenció Primària (CAP) o Ambulatori.

2.ANTIC AJUNTAMENT DE SANT ADRIÀ (3C):L’edifici que antigament va allotjar l’Ajuntament i posteriorment l’Ambulatori de Sant Adrià i més endavant el Casal de la Dona, ara és la seu d’entitats com l’Associació de Dones de Sant Adrià, l’Associació de Dones l’Agulla Daurada, l’Associació de Dones del Futur, la Coral de Sant Adrià i l’ Associació de Veïns i Veïnes de Sant Adrià Nord.

3.ESGLÉSIA DE SANT ADRIÀ (3C):El segon document relacionat amb Sant Adrià parla de l’església de Sant Adrià (1012) que va ser fundada uns anys abans, en el segle X. El 1936 l’església va ser cremada. Al setembre de 1943 es va posar la primera pedra del nou temple, que va ser inaugurat el setembre de 1949, malgrat que faltaven acabar algunes dependències i campanars. Les seves dimensions són de 26 metres d’amplada per 32 de llargada i va ser un projecte de l’arquitecte Sr. Juan A. Ferrater.
L’església es va acabar cap als anys 60 i fou el Sr. Narbón, cap al final de la seva legislatura com alcalde, el que va pagar les campanes del nou campanar que van estar batejades amb els noms dels seus familiars.És un edifici amb una façana de maó vist, amb una àmplia nau que té capelles laterals, absis semicirculars i cúpula. La façana és flanquejada per dues torres, una d’elles, més alta, fa de campanar.

4.PONT DELS PASSADORS:És un dels primers ponts que van travessar el riu de Besòs a l’alçada de Sant Adrià. El seu nom és un homenatge als homes que a finals del segle XIX tenien cura del manteniment de les precàries passeres de fusta que unien els dos marges del riu i que sovint es dedicaven a ajudar a passar vianants i mercaderies d’un costat a l’altre. Actualment els gegants de Sant Adrià representen aquests passadors.

5.L’ARC DE SANT ADRIÀ (C4): És la portada original del desaparegut convent dels carmelites calçats de Barcelona, del segle XIV que, després de ser enderrocat, va ser adquirit pel marquès de Moragues per instal·lar-lo, pedra a pedra, en una de les seves propietats. Des de 1993 està situat, com si es tractés d’un monument aïllat, al costat del pont dels Passadors, que creua el Besòs, i la Ronda litoral.

6.MUSEU DE LA IMMIGRACIÓ (5C): Edifici senyorial del segle XIX, a mig camí entre una masia i una residència colonial. Té planta rectangular coberta amb teulada a quatre vessants i consta de planta baixa i pis. Aquest es troba voltat d’una terrassa sostinguda per columnes que fa de porxo de la planta baixa. La casa és voltada d’un ampli jardí. L’any 2004 va ser rehabilitada per l’arquitecte David Ferrer per tal d’acollir el Centre de Recerca i Documentació d’Història de la Immigració de Catalunya. Actualment podem trobar: Zona de documentació, Sala d’exposicions temporals i El Sevillano (tren que feia servir la gent andalusa per arribar a Catalunya durant el període d’immigració dels anys 50 – 60).

7.CREU DE TERME (C6): Obra de l’any 1944 projectada per Josep M. Pericas, que temps abans havia dissenyat el monument a Mossèn Cinto del passeig de Sant Joan de Barcelona. Està situada prop de la Gran Via de les Corts Catalanes, just al límit del terme de Sant Adrià amb Barcelona. Quan va ser inaugurada es trobava en mig de camps. Per la seva estructura se la coneix també com a creu de terme.

8.REFUGI ANTIAERI (F3): El refugi antiaeri rehabilitat va ser inaugurat l’11 de setembre de 2006. És un dels quatre refugis col•lectius que es van construir a la ciutat durant la Guerra Civil. Els altres estaven situats a la plaça de l’Església, a la plaça del Mercat i a l’actual avinguda de les Corts Catalanes. El refugi de la plaça Macià es va construir sota la plaça pública i molt a prop de la fàbrica tèxtil Industrial Baurier, ja que les fàbriques eren objectius militars durant la guerra. El refugi, amb una capacitat per a 80 o 100 persones, va ser construït com una sala de planta única de forma trapezoïdal amb dos accessos, un per cada extrem de la planta, per tal d’evitar que la gent quedés atrapada sota terra.